textos saltejats i dispersos etc

fa un bon dia 

iad nob nu af

ajob ranrot ref natse’m

semoh’d ioc

éb tlom citse òrep

iam euq rollim

iad nob nu af! 

Numèricament

Numèricament

cap cop

Numèricament

algun

Numèricament

Depèn

Numèricament 

no aniràs a parar enlloc

Numèricament

et sortiran canes

Numèricament se’t menjaran els cucs

Numèricament

passen els segons de la vida

Numèricament

Perds el temps pensant

Numèricament

Pensant creiem aprofitar el temps

Però gràcies a Déu

que numèricament

encara ets viu

Jo també

I numèricament

hi som

Sumant-nos i restant-nos 

l’un a l’altre,

els uns als altres,

eternament. 

*He somiat
que li feia dos petons a la seva mare, i que

a casa seva m’esperaven amb els braços oberts.

Però ell és mort.

*

Plàcidament fràgil
al teu costat
com un vidre.

Plàcidament estúpida
al teu costat,

feliç i absent del món

drogada de tú sota els
cucs del teu cos que bull;
Cega de la realitat.

Plàcidament merda.

Tota teva.

Finitament. 

“Free” jazz

Blau en verd, verd en blau, tant me fa quin color és, de veritat, tant me fa, ara per ara, seré daltònica,
seré daltònica, i si cal, cega!
cega amb els ulls mig clucs

miran-te

mirant-me
tant me fa!

Verd o blau o marró seràs un mar on hi podré nedar
encara que no en sàpiga
faré el mort
tindré el gust de la sal de mar als cabells
i a la pell

a cada tros de pell que vulguis

Deixa’m que improvisi sobre teu

dins teu

improvisem

Harmònicament tant me fa

ara ja he perdut massa el cap 

fes servir la refotuda escala que vulguis

pero a mi tant me farà

de debò

tant me farà si és verd o és blau

perquè sé que serà bonic igualment

o això em pensava. 

La joventut del matrimoni perfecte

La seva mandíbula era el gronxador de l’èxtasi!

els seus ulls i les seves paraules eren bolets,

focs artificials,

línies,

dibuixos en el buit,

crits ofegats 

de glòria i triomf amb regust de 

culpa

“Mare de déu”, li deia

“què coi estàs fent”

I em diu, “el cap, el cap,

on el tens?”

i li vaig dir

“jo tampoc el tinc”

i em va dir

“ni jo”

I a partir d’aquí ens vam començar a entendre una mica.

Fins que ens vam casar.

El mariner

Nu com vaig venir

sobre 

la gespa.

és molla!

Però és còmode.

Nua com vas venir

plores

plores

i no sé com dir-te que paris

El prat és ara un mar de llàgrimes

i jo sóc el fill de puta 

que ha causat la tempesta. 

Casualitats de la vida

Si mai et trobo 

no és perquè 

t’hauré estat buscant molt.

Si mai em trobes

potser estaré tant perduda

que m’hauràs de rescatar i tot.

Però com que això,
casualment, no passarà

m’esperaré fent un cigarro 

davant de la porta de casa teva

per si, potser, baixes. 

símptomes post menstruals I

*

M’encantaria poder sentir el plaer
de
el so profund i penetrant

silenciós i alhora cruixentmnent sorollós
de l’impacte contra tu

M’encantaria poder sentir el plaer de 

l’impacte
de una paella 

contra la teva
puta 
cara

*

Oh, Llàstima!
quina bona olor
que feies
i que estúpid
que
em vas semblar.

Oh, Llàstima!

No he perdut res
I sóc més feliç que ningú
i més que tú segur

Llàs
ti ma
que vinguis i em diguis que
em coneixes

Oh, Llàstima! Però
a mi no em coneix ningú.

*

Fa un mes exacte que vaig perdre la memòria
i en el fons això també pot estar molt bé
per depèn de quines coses. 

(no sé quines)

*

Símptomes post menstruals

menstruals
o pre menstruals
sempre em buscaré alguna excusa 

per auto-excusar-me

de la meva mala llet
pintada i dissimulada amb un somriure
energètic i polsífer i hiperactiu de lavabo

solitàriament tripós i mandíbulosament àlgid
cop de puny contra pedra vella
pols

pols
polsífer
Tinc pols
i sóc pols
I m’excuso dient-me a mi mateixa,
parlant tot el que puc
i tant ràpid que m’enfilaria per les parets,

“Això són símptomes post…pre…
menstruals”

*

No us vull deprimir però som tots
tant vomitius
que no tinc adjectius per auto-definir-nos
Deu ser tant difícil cagar-se a sobre!

sempre és més fàcil comprar-se roses barates

i tirar-te-les a sobre
i ser sempre més feliç amb coses més superficials
pols

i
polvos
ulls semi tancats per no veure-li gaire la cara

Som tots tant vomitius!

 Però per no pensar-hi he trobat el meu lloc en aquest planeta

i és en l’inconscient 

*
He vist un esperme!
l’he somiat!

estava allà, una mica perdut, el pobre.
No sabia gaire cap on anar,
Ni si valia gaire la pena…
L’esperme dubtava però corria com un malparit

Era el teu puto esperme
i valia la pena que no arribés enlloc
No val la pena que un subnormal com vostè
tingui descendència
en forma de bebè 

*

Escolta’m,
però tanta por tens de arriscar-te
a ser un puto boig de merda i cagar-la molt fortament,
desmuntar la teva vida
per tenir un romanç boig

de magatzem?

D’aquí ves a saber quan de temps
ja seràs un vell i no t’aguantaràs els pets. 

Ens morirem tots!
i ens veurem a l’infern per ser uns pecadors.

Però si podem continuar pecant

ni li diré pas que no. 

Novembre

*

El fred ha arribat
com una llosa.
Pesa 

i peso
massa.

Avui, tot és gris.
Avui, plou, i no m’agrada. Ni me’n adono.
Se’m en fot.

He somrigut tant com he pogut,
creu-me
i
he actuat tant bé com he pogut,
creu-me.

Però plou, plou
I no puc ignorar-me
no puc deixar la ment en blanc
ni viure el remaleït

present

El tabac ja no m’agrada
té mal gust
a resclosit

El llit ja no m’agrada
era còmode
però ara és com una pedra

i jo també.

Però, tot això és igual.
Perquè tampoc puc fer-hi res.

*
L’he vist passar un altre cop
vestida igual que sempre
amb les mateixes ulleres
amb el mateix barret hortera
L’he vist passar i ella no m’ha vist
ella no em recorda

ja no dec ser
allò que
jo pensava ser
fa poc

*
És curiós
no ho
acabaré
d’entendre
Mai
com
M’ho
faig
per
acabar sempre
en el mateix
parany
Suposo
que
és
així
com ha
de ser
no?
Menjar-me
les hòsties
amb forma de nom
I guardar-los
amb forma
de record
del passat
i mirar endavant
cap a un futur
incert
i prescindint de pensar
en el passat
ni el present

ni gaire res en concret

Ment en blanc!
jo també
hauré
de fer
meditació,
però! mentrestant
m’ompliré una copa de vi
(bo)

*
Hi ha alguna cosa que em fa pensar
que la por (i la covardia)
ens converteix
en uns avorrits.

Parasimpàtica

PARASIMPÀTICA

*
Com m’agrada
el cafè
i com m’agrada

fer-me un cafè
sola
i fer-me el cigarret
sola
observant el Montseny.
sola

No es mou,
sempre està allà
i això, no sé perquè, em reconforta.

M’agrada sentir com el temps passa
i no em preocupa
No em preocupa res
perquè no en tinc ganes,
de preocupar-me

Estic bé,
pensant en no gaire cosa (i tot plegat)
fent-me el cafè i un cigarret
(o dos)

Sola.

*
Tot canvia
res és estàtic

Menys!
l’olor

*
L’últim que m’agradaria
és convertir-ho en una rutina

A tots ens fa por això, no?
Però,
què collons!

Jo no en tinc pas, de por.
- O Potser sí.
Tinc por que tinguis por
de que
a mi m’agradi, en certa manera, la rutina.
No m’agrada gens.
Això ja ho sé del cert.
Però
si la rutina és alguna cosa que m’agrada molt,
no és rutina
és vici.

I, els vicis,
- no m’agraden, potser.
però són vicis.

I sí, potser sí
que m’agrada
una mica
bastant

*
“Un dia d’aquests
faré un cop de cap.

Em llevaré a les
7:16 de matí, exactament.

Em posaré les bambes,
Uns pantalons d’esport!
i
Aniré a córrer!

Deixaré de fumar, No pensaré tant, veuré les coses més del color que són i no pas del color que vull que siguin”

I allà estava,
estirada al terra
el cor m’anava força ràpid

amb la cara blanca,
Suant
Mirant els núvols
Pensava
“No
tinc
la puta
capacitat
de fer
un cop
de cap”

*

És totalment absurd
No sé què hi tinc al cap.
Serradures.
Estupideses.
Ganes de perdre el temps.

*
Com deia en Ferrater,
“abans era color de mel,
ara és color d’olor de poma”

Doncs per mi,ara mateix, més aviat el que és,
és color a olor de “faig peste a tabacu”

* Coses de les 5:35 del matí *

“Va! Et cbonivido
a un atrle
xupitu”

*
I like the sound
of your
voice
the sound
of my silence
I like
the sound
of this
un-peaceful
silence 

It makes me suffer
and that’s  why I love it



*
I see
strangers
in the train

I will never see them again
Never
Again

Poemes amb títol I

EM FAS POR

Em vaig acostar a ell, romànticament
i li vaig dir a cau d’orella

“Em fas por”

Després em vaig llevar suant i trasbalsada
i vaig veure que era un somni.

Però realment encara penso que l’hi hauria de dir,
que li tinc molta por.

No em deixa ni dormir.

CENDRES

Olor de mandarina
llum de 7:56 del vespre
Cap cot
entre el fum
cap al coixí
en el fum.

Cendra,
cendrer,
merder,
pudor.

Tant me fot el que passi
perquè és senzill i bonic.

Veig la meva cara a les cendres.
Ens hi assemblem.
Ets el cigarret que em consumeix a mi
I jo sóc aquestes cendres estúpides que els hi encanta
ser teves!

Enganxar-se al cendrer i no voler marxar
Sentir-se merda quan no hi ets, però d’alguna manera,a prop teu.

En les cendres,la teva olor encara hi és impregnada.
Però l’olor de cendra ja és més olor de mort,
que no de fum.

GINEBRA

No sé què estic fent però m’ho estic passant molt bé

EL TROMPETISTA

M’han apallissat.

Tinc un blau a l’ull dret,
El nas tort,
Els punys pelats,
I el llavi trencat.

M’he de acomiadar del meu amor.
Perquè em fa mal.
I no puc.

El meu altre amor va marxar amb taxi fa dos dies.

I ara, mira’m.

Estic sol, tinc el llavi trencat, i tinc una trompeta a les mans
que m’hauré de vendre
per poder fer alguna cosa de profit amb els diners.

Sé molt bé amb quina bona merda me’ls gastaré.

La meva vida,
ja no té sentit.

COPA DE VI

Arrisquem-nos
Perquè potser demà passat ja no podrem.

PREUCUPACIONS

-   No existeixen.
Són els pares.

Poemes des de les 19:58 fins a les 20:18

*

19:58 del vespre
Ja es va fent fosc
S’han encès els llums
S’encenen finestres
Clic
Es tanquen persianes.
19:59
Soroll d’una moto.
Home passejant dos labradors.
Un és blanc, l’altre és negre.

Parella de quillos
aparentment feliços,
enamorats.

Silenci.
Un ratpenat.
La càmera de gravar de la guàrdia civil està allà al davant com sempre.
Caps d’ou.

Quillos tornen a passar.
Feliços, s’estimen.

Dos homes negres amb bici
Un va amb armilla fluorescent.
Home passejant un gos gros.

I jo?
Res, aquí esperant que passi el temps. 

*

No ho entenc
Que algú m’ho explica, sisplau?
I l’ Algú es va esfumar,
així, sense dir res
es va enfonsar al terra
com en unes arenes movedisses
i jo em vaig quedar allà mirant com em demanava ajuda
rient.

*
Tu t’ho perds!
Però en realitat no et perds res
perquè està bé ser feliç!
i si no ho erets amb mi
-no et perds res.

Perquè a mi m’agrada ser feliç
amb algú que ho és amb mi.
-si això pot ser possible.

M’agradaria veure’t feliç.

I m’agradaria veure’m en un mirall
que no estigui gaire trencat
que sigui nou
un mirall transparent

Si pot ser, un vidre.

*
Va aparèixer en un moment borrós
Tot és borrós
I morbós
Interessant
Boig
M’encanten les bogeries!
 Borrós
Bonic
De somni
Platònicament
Verd de tardor
Ocre
i pell fina
Gran
M’he fet gran!
no és cert això
Retrocedeixo en el temps
En un somni
Borrós
Com tu
Com jo
Com tots, no?

és hora de banyar-nos en el fum!
De no pensar-hi

Tot serà blanc si nosaltres ho volem

Perquè si és borrós,
tampoc ens hi veiem gaire,
i això, en el fons, està molt bé.

Menjar-se les coses amb patates

*Perd el cap
qui sap per què,
o per qui

Però el perd
no es digna a buscar-lo

   - I perquè collons el vull jo, el cap?
Si no em serveix de res i caic
en picat cap avall
però no noto que em faig mal
tinc blaus i no ho sé de què -

Pesa i els dies pesen
No vol un altre mal tràngol

Però “l’altre mal tràngol” el vol a ella
i el temps se la vol menjar
amb patates.

N’està farta de menjar-se les coses amb patates.
Però és el que toca.

No?

*No ho suporto això que dius
“de pel·lícula”
què coi vols dir amb això?

Això no és de pel·lícula.
Fes el favor de tocar de peus a terra.

Magnifiques això tant bonic que sempre has volgut
i ho espatlles.

Viu el present!
No en facis fotografies.
Només mira’t i banya’t...
banya’t al mar sense roba.

Pensa però no gaire,
no serveix de res
pensa en el que tens ara al davant.
Perquè demà ja no hi serà
Demà passat tampoc
Potser mai més.

*L’amor platònic
no va resultar ser platònic.

Però
i l’amor? 

*No m’ho vull creure!
perquè
en el moment que me’n adoni que no estic dormint
Cauré en picat al ritme de les fulles.

Cauré i no estaré somiant.
Estaré a la crua realitat
segurament ja l’hauré cagat
i tot això ja no hi serà.

O això m’han fet creure.

*Inhalo el fum
me’l vull empassar.
No marxis.
Queda’t.
Menja’t els meus pulmons amb patates.
No els vull per res.

Quitrà, quitrà.
Merda, additius.
No marxeu.
Feu-me esclava,
feu-me més inconscientment dependent
Quedeu-vos,
sigueu jo.

No em vull per res.

- Ara per ara.

*Persiana entreoberta.
Com aquell poema d’en Ferrater...

No gaire. O potser sí.

Que tornaràs?
Que serà tardor?
Em fa la sensació com si ho fos, ja.