Poemes des de les 19:58 fins a les 20:18

*

19:58 del vespre
Ja es va fent fosc
S’han encès els llums
S’encenen finestres
Clic
Es tanquen persianes.
19:59
Soroll d’una moto.
Home passejant dos labradors.
Un és blanc, l’altre és negre.

Parella de quillos
aparentment feliços,
enamorats.

Silenci.
Un ratpenat.
La càmera de gravar de la guàrdia civil està allà al davant com sempre.
Caps d’ou.

Quillos tornen a passar.
Feliços, s’estimen.

Dos homes negres amb bici
Un va amb armilla fluorescent.
Home passejant un gos gros.

I jo?
Res, aquí esperant que passi el temps. 

*

No ho entenc
Que algú m’ho explica, sisplau?
I l’ Algú es va esfumar,
així, sense dir res
es va enfonsar al terra
com en unes arenes movedisses
i jo em vaig quedar allà mirant com em demanava ajuda
rient.

*
Tu t’ho perds!
Però en realitat no et perds res
perquè està bé ser feliç!
i si no ho erets amb mi
-no et perds res.

Perquè a mi m’agrada ser feliç
amb algú que ho és amb mi.
-si això pot ser possible.

M’agradaria veure’t feliç.

I m’agradaria veure’m en un mirall
que no estigui gaire trencat
que sigui nou
un mirall transparent

Si pot ser, un vidre.

*
Va aparèixer en un moment borrós
Tot és borrós
I morbós
Interessant
Boig
M’encanten les bogeries!
 Borrós
Bonic
De somni
Platònicament
Verd de tardor
Ocre
i pell fina
Gran
M’he fet gran!
no és cert això
Retrocedeixo en el temps
En un somni
Borrós
Com tu
Com jo
Com tots, no?

és hora de banyar-nos en el fum!
De no pensar-hi

Tot serà blanc si nosaltres ho volem

Perquè si és borrós,
tampoc ens hi veiem gaire,
i això, en el fons, està molt bé.