Tuesday, September 24, 2013

Menjar-se les coses amb patates

*Perd el cap
qui sap per què,
o per qui

Però el perd
no es digna a buscar-lo

   - I perquè collons el vull jo, el cap?
Si no em serveix de res i caic
en picat cap avall
però no noto que em faig mal
tinc blaus i no ho sé de què -

Pesa i els dies pesen
No vol un altre mal tràngol

Però “l’altre mal tràngol” el vol a ella
i el temps se la vol menjar
amb patates.

N’està farta de menjar-se les coses amb patates.
Però és el que toca.

No?




*No ho suporto això que dius
“de pel·lícula”
què coi vols dir amb això?

Això no és de pel·lícula.
Fes el favor de tocar de peus a terra.

Magnifiques això tant bonic que sempre has volgut
i ho espatlles.

Viu el present!
No en facis fotografies.
Només mira’t i banya’t...
banya’t al mar sense roba.

Pensa però no gaire,
no serveix de res
pensa en el que tens ara al davant.
Perquè demà ja no hi serà
Demà passat tampoc
Potser mai més.


*L’amor platònic
no va resultar ser platònic.
Però
i l’amor? 


*No m’ho vull creure!
perquè
en el moment que me’n adoni que no estic dormint
Cauré en picat al ritme de les fulles.

Cauré i no estaré somiant.
Estaré a la crua realitat
segurament ja l’hauré cagat
i tot això ja no hi serà.

O això m’han fet creure.



*Inhalo el fum
me’l vull empassar.
No marxis.
Queda’t.
Menja’t els meus pulmons amb patates.
No els vull per res.

Quitrà, quitrà.
Merda, additius.
No marxeu.
Feu-me esclava,
feu-me més inconscientment dependent
Quedeu-vos,
sigueu jo.

No em vull per res.

- Ara per ara.



*Persiana entreoberta.
Com aquell poema d’en Ferrater...

No gaire. O potser sí.

Que tornaràs?
Que serà tardor?
Em fa la sensació com si ho fos, ja.




No comments:

Post a Comment