Tuesday, November 19, 2013

Novembre

*
El fred ha arribat
com una llosa.
Pesa 
i peso
massa.

Avui, tot és gris.
Avui, plou, i no m’agrada. Ni me’n adono.
Se’m en fot.

He somrigut tant com he pogut,
creu-me
i
he actuat tant bé com he pogut,
creu-me.

Però plou, plou
I no puc ignorar-me
no puc deixar la ment en blanc
ni viure el remaleït
present

El tabac ja no m’agrada
té mal gust
a resclosit

El llit ja no m’agrada
era còmode
però ara és com una pedra
i jo també.

Però, tot això és igual.
Perquè tampoc puc fer-hi res.




*
L’he vist passar un altre cop
vestida igual que sempre
amb les mateixes ulleres
amb el mateix barret hortera
L’he vist passar i ella no m’ha vist
ella no em recorda

ja no dec ser
allò que
jo pensava ser
fa poc


*
És curiós
no ho
acabaré
d’entendre
Mai
com
M’ho
faig
per
acabar sempre
en el mateix
parany
Suposo
que
és
així
com ha
de ser
no?
Menjar-me
les hòsties
amb forma de nom
I guardar-los
amb forma
de record
del passat
i mirar endavant
cap a un futur
incert
i prescindint de pensar
en el passat
ni el present
ni gaire res en concret

Ment en blanc!
jo també
hauré
de fer
meditació,
però! mentrestant
m’ompliré una copa de vi
(bo)



*
Hi ha alguna cosa que em fa pensar
que la por (i la covardia)
ens converteix
en uns avorrits.



No comments:

Post a Comment