Thursday, March 6, 2014

textos saltejats i dispersos etc


fa un bon dia 

iad nob nu af

ajob ranrot ref natse’m
semoh’d ioc

éb tlom citse òrep
iam euq rollim

iad nob nu af! 



Numèricament

Numèricament
cap cop
Numèricament
algun
Numèricament
Depèn
Numèricament 
no aniràs a parar enlloc
Numèricament
et sortiran canes
Numèricament se’t menjaran els cucs
Numèricament
passen els segons de la vida
Numèricament
Perds el temps pensant
Numèricament
Pensant creiem aprofitar el temps
Però gràcies a Déu
que numèricament
encara ets viu
Jo també
I numèricament
hi som
Sumant-nos i restant-nos 
l’un a l’altre,
els uns als altres,
eternament. 



*He somiat
que li feia dos petons a la seva mare, i que
a casa seva m’esperaven amb els braços oberts.

Però ell és mort.



*
Plàcidament fràgil
al teu costat
com un vidre.
Plàcidament estúpida
al teu costat,
feliç i absent del món
drogada de tú sota els
cucs del teu cos que bull;
Cega de la realitat.
Plàcidament merda.
Tota teva.

Finitament. 


“Free” jazz

Blau en verd, verd en blau, tant me fa quin color és, de veritat, tant me fa, ara per ara, seré daltònica,
seré daltònica, i si cal, cega!
cega amb els ulls mig clucs
miran-te
mirant-me
tant me fa!
Verd o blau o marró seràs un mar on hi podré nedar
encara que no en sàpiga
faré el mort
tindré el gust de la sal de mar als cabells
i a la pell
a cada tros de pell que vulguis

Deixa’m que improvisi sobre teu
dins teu
improvisem

Harmònicament tant me fa
ara ja he perdut massa el cap 
fes servir la refotuda escala que vulguis
pero a mi tant me farà
de debò

tant me farà si és verd o és blau

perquè sé que serà bonic igualment






o això em pensava. 


La joventut del matrimoni perfecte


La seva mandíbula era el gronxador de l’èxtasi!
els seus ulls i les seves paraules eren bolets,
focs artificials,
línies,
dibuixos en el buit,
crits ofegats 
de glòria i triomf amb regust de 
culpa


“Mare de déu”, li deia
“què coi estàs fent”

I em diu, “el cap, el cap,
on el tens?”
i li vaig dir
“jo tampoc el tinc”

i em va dir
“ni jo”

I a partir d’aquí ens vam començar a entendre una mica.

Fins que ens vam casar.







El mariner


Nu com vaig venir
sobre 
la gespa.
és molla!

Però és còmode.

Nua com vas venir
plores
plores
i no sé com dir-te que paris

El prat és ara un mar de llàgrimes
i jo sóc el fill de puta 
que ha causat la tempesta. 




Casualitats de la vida

Si mai et trobo 
no és perquè 
t’hauré estat buscant molt.

Si mai em trobes
potser estaré tant perduda
que m’hauràs de rescatar i tot.

Però com que això,
casualment, no passarà
m’esperaré fent un cigarro 
davant de la porta de casa teva
per si, potser, baixes. 


No comments:

Post a Comment