Parasimpàtica

PARASIMPÀTICA

*
Com m’agrada
el cafè
i com m’agrada

fer-me un cafè
sola
i fer-me el cigarret
sola
observant el Montseny.
sola

No es mou,
sempre està allà
i això, no sé perquè, em reconforta.

M’agrada sentir com el temps passa
i no em preocupa
No em preocupa res
perquè no en tinc ganes,
de preocupar-me

Estic bé,
pensant en no gaire cosa (i tot plegat)
fent-me el cafè i un cigarret
(o dos)

Sola.

*
Tot canvia
res és estàtic

Menys!
l’olor

*
L’últim que m’agradaria
és convertir-ho en una rutina

A tots ens fa por això, no?
Però,
què collons!

Jo no en tinc pas, de por.
- O Potser sí.
Tinc por que tinguis por
de que
a mi m’agradi, en certa manera, la rutina.
No m’agrada gens.
Això ja ho sé del cert.
Però
si la rutina és alguna cosa que m’agrada molt,
no és rutina
és vici.

I, els vicis,
- no m’agraden, potser.
però són vicis.

I sí, potser sí
que m’agrada
una mica
bastant

*
“Un dia d’aquests
faré un cop de cap.

Em llevaré a les
7:16 de matí, exactament.

Em posaré les bambes,
Uns pantalons d’esport!
i
Aniré a córrer!

Deixaré de fumar, No pensaré tant, veuré les coses més del color que són i no pas del color que vull que siguin”

I allà estava,
estirada al terra
el cor m’anava força ràpid

amb la cara blanca,
Suant
Mirant els núvols
Pensava
“No
tinc
la puta
capacitat
de fer
un cop
de cap”

*

És totalment absurd
No sé què hi tinc al cap.
Serradures.
Estupideses.
Ganes de perdre el temps.

*
Com deia en Ferrater,
“abans era color de mel,
ara és color d’olor de poma”

Doncs per mi,ara mateix, més aviat el que és,
és color a olor de “faig peste a tabacu”

* Coses de les 5:35 del matí *

“Va! Et cbonivido
a un atrle
xupitu”

*
I like the sound
of your
voice
the sound
of my silence
I like
the sound
of this
un-peaceful
silence 

It makes me suffer
and that’s  why I love it



*
I see
strangers
in the train

I will never see them again
Never
Again