Històries de "romàntics" i "romàntiques"

Històries de “romàntics” i “romàntiques”

I 

“Thomas i Ann” a “Berlín”

L’esperava amb una copa de vi plena fins poc més de la meitat. Per la finestra observava l’avorrit paisatge rutinari. Bonic per les postals, (de turistes “romàntics”) però infern per al dia a dia.

Encara pensava en l’últim dia de juliol que s’havien dit adéu a l’estació de tren. Va ser un dia bonic.

Passaven ja 2 hores des que estava asseguda.
Finalment el fill de puta va picar la porta.

“Veig que m’has estat esperant”
“Thomas, fa uns quans dies que t’he estat esperant”

“Em sap greu, he estat enfeinat... Que has estat bevent?”
“A tu què et sembla? Estic avorrida”

En Thomas no va trigar gaire a obrir una altra ampolla de vi rosat. En Thomas no era estúpid i sabia que potser, així, l’ Ann no li faria tantes preguntes i aniria més al gra. 
Tot va anar com ell havia calculat.

L’Ann  es va llevar a les 4 de la matinada quan Thomas roncava sorollosament.
Pensava, que amb una mica de sort,els podria sentir cada nit. O més sovint.

Ell va marxar el dia següent a Berlín a treballar. Ella es va quedar al pis esperant.
Esperant.
Esperant.
Mirant per la finestra esperant una arribada sorpresa que sabia prou bé que mai no arribaria. Ell no tornaria fins dissabte. 

Una mica més de vi
Una mica més de vi.

Una MICA
MÉS
DE VI.

El noi que no podia parlar

Tres passes més i la tenia allà, davant seu. Tant a prop com per palpar-la, com per olorar-la, mirar-la.
Per sentir-se més petit, més merda.
Els seus cabells feien olor d’acabat de rentar, de mascareta hidratant per a cabells ressecs. Feia vent..
però la tenia allà, davant! Amb la caputxa posada.
Per què coi somriu? Es preguntava.
Somriu perquè som aquí?
Pensa amb mi? O no li cal perquè ja sóc aquí?
O pensa amb una altra cosa?

A dos mil·límetres tenia els seus llavis allà,
davant. En ell.
Ets un imant,
li va dir.

I ella va somriure i ell no sabia per què.
Ni tan sols ella.

A l’habitació al primer dia de setembre

Avui serà un dia important, perquè quan em llevi, no pensaré en tu.
Pensaré en que no pensaré en tu perquè si penso en tu ja no puc parar-hi de pensar.

Intentaré escoltar música que no t’agradi gens, ni a mi.
Ho faré per no pensar.

Bé, ho intentaré.
-
Et puc fer una pregunta? Hi ha alguna cosa que no em faci pensar en tu?

Hivern

Què passarà quan arribi aquest hivern? Per a la senyora White ha set un estiu ensopit.
Ja fa 4 mesos que en John li va dir l’últim Adéu i era un Adéu fred i a més havia begut massa.
         -Va morir d'un atac de cor després de beure 12 pintes

La casa està buida i la moqueta ja fa pudor. Però la senyora White ja no té ni ganes de fer neteja, ni de cuinar, ni de anar de compres, ni de preparar-se el te a les 5 de la tarda.

Amb el cap cot li diu a la verge Maria que... ho feia tot per aquell fill de puta.
I ara que ha marxat, ella encara s’ha encongit més. Abans ella no era res, però amb ell, ja era feliç. Sabia que vivia de mentides però almenys ella tenia la innocència de acceptar que estava enamorada d’ell.

Sap que havia fet l’amor amb la Jessica. Més d’un cop. I segurament també amb la Pam. S’havia trobat les seves calcetes al seu propi llit.
I la senyora White les envejava.

Ella no hi pensava. Ella li feia el dinar. Ella l’esperava. Ells feien l’amor i en John li deia a cau d’orella que l’estimava.

Li deia a cau d’orella que l’estimava. I ara ella l’únic que és capaç de recordar, és això.

Miratge

Ha tingut un miratge i s’ha vist reflectida al vidre de la finestra oberta de la seva habitació.
Amb un cigarret en mans,
amb cara ensopida, de no haver pres gaire el sol.

Intentant escriure alguna cosa
per no pensar.
Per gastar el temps d’alguna manera que
no es senti minimitzada
com s’hi ha estat sentint tots aquests dies.

Abandona la pantalla de l’ordinador per fixar la seva mirada
al cigarret que es consumeix sol
a la velocitat del temps d'estiu.

Una velocitat relativa. Els dies i la vida passen volant.
I ara pensa,
que l’està aprofitant de mala manera
sola
perdent i gastant temps amb paraules
que ella tem...
tem que les temi.

“Em fa fàstic el fum,
però és per no pensar tant en tu”

“És inútil el fum!
Però he llegit al paquet de cigarrets que Fumar mata”