és juny i fa fred

*és bonic ser espontani

no ser res

ser cossos

avorrits, potser

sense pensar-hi

no val la pena pensar-hi!

tampoc val la pena somiar-hi

però potser passa...

és bonic ser espontani

ser ocells

ser arbres

ser terra molla

I ser, independentment, l'un de l'altre. 

*Volen les paraules
com ganivets tirats a cegues
esmolats sota llàgrimes
d'enyor, de nostàlgia, i por al remordiment.

Vola el passat,
com trets d'escopeta tirats a cegues
anys de aparent rutina
estable
potser

           - Sang freda

El futur se't menja, el futur et devora.
           - Te'n penediràs de les teves paraules

Mentre siguin sinceres, les paraules només seran rascades.

Sóc esclau del bé contra el mal!
Esclau dels quilòmetres i vies telefòniques, trucades sovintejades.
Esclau de l'amarg present
Feliç,
però de regust de..
"I si hagués..."

*Tot sol,

peso.

Els anys i minuts em pesen tones

La gravetat m'enfonsa,

m'empeny...

Tinc tant a pensar!
Tinc tant temps!
I tant poc temps alhora...

Caic

però m'aixeco,
m'arrossego,
suportant el regust del passat
i l'olor a vell
olor a adéu

I és que, sempre és bonic fer un petit passeig
pel barri que m'ha fet ser,
Sota l'efímer sol,
amenaçat per el rutinari plugim que tant estimo.

Que n'és d'efímera la felicitat.
Que n’ és, d'efímera,
la nostra distància.