bon dia dissabte

*No seré més feliç

rebolcant-me

entre aire i herba

i cos

mirada a les estrelles

i somriure d'ulls clucs

somriure de no sé perquè

somriure de no somric

No seré més feliç

entenent-me

entenent-los

i mirades contra sentiments

i somriure d'ulls clucs

i em contradic

un altre cop

No seré més dona

ni seré menys nena

ni més noia

ni menys humana

*Olor de terra molla

i sol

reflectit als camps vius i creixents

arbres moguts pel vent

No pensem en la nostàlgia

mentrestant tinguem cames!

Veig el pou

i el camí de sempre

i la gent que m’ha envoltat

els anys n’han fet una rutina

una rutina bonica

Olor de terra molla
Matí de tempesta,
migdia de paella i sol
i mirada cap enfora!
finestres i portes

No volem ressaca

Volem volar

No volem pensar en l’ahir

Volem córrer

Els meus cabells xops
de dutxa d’aigua freda

S’assequen i s’estarrufen amb el vent.

Somric perquè sí

Perquè el Montseny sempre hi és
Mai marxa
Més a prop o més lluny,
depèn de l’auguri de la pluja..
Però sempre hi és

I penso, que no vull
no vull remugar de res
Perquè afortunadament tinc una rutina

Una rutina i uns anys
que m’han fet ser
i tinc un nas per olorar-ho
i ulls,
per saber que sempre ho tinc,
al palmell de la mà,
En mi.