Monday, June 10, 2013

alguns poemes trobats al diari dins la tauleta de nit


*Si tu tems les meves paraules,
I m’ho dius,
sense embuts,
recolzat al marbre de la cuina,
m’incitaràs a que les meves paraules
es morin de ganes
de convertir-se en el menjar que no em menjo,
als nervis com cucs a l’estómac
buit i florit
als llavis i crits i remors i
la fredor dels braços, del cabell,
la teva mirada absent que tant em preocupa.

Tot això, no serà res més que paraules
I tu, res.







*Ser o no ser,
aquesta és la qüestió.
Toca’t els ous,
desgraciat.
I si sóc sense ser?
Som, però sense saber-ho?
Som o soc? O no som?
La qüestió és o no és?
O ho és, però potser?

Sincerament, m’importa un rave.
No em plantaré davant d’un fotut mirall,
a qüestionar-me si sóc o no sóc.

Sortiré al balcó tot cridant i sense roba,
que no em fot ser
el que em sembla ser que sóc. 




En la bohèmia

Podrit
en la bohèmia
Mort de gana
en la bohèmia
Cigarrets
en la bohèmia
Llavis vermells
en la bohèmia
Amor
en la bohèmia
Sexe
en la bohèmia
Beguda
en la bohèmia
Solos de saxo
en la bohèmia
Pis brut i vell
en la bohèmia





*He baixat al pati.
La finestra està tancada
i barrada i podrida.

Tu no hi ets, les lleis de la fotuda natura
no ho permeten.
No hi ets perquè, d’alguna manera,
de les lleis de la natura,
vas marxar.

He baixat i t’he trobat a faltar.
El teu bonic pel sota el sol de vespre,
tranquil, parsimoniós, contemplatiu.

Em miraves i m’entenies!
Tu em coneixies!

El pati ara és gris.
El sol m’il·lumina,
però té un regust trist
L’arbre floreix,
llei de la natura!
La vida, i la natura, oh!
Les nostres amigues.
M’ha fotut no veure’t,
això és tot.
El sol m’il·lumina els ulls,
I les llàgrimes m’empenyen amb força
també volen la llum.

Les cadires són buides.
I em fa l’efecte,
que la meva,
també.


(Poema al meu gat Mixitu. R I P)






*Que bonic és
palpar la primavera!
els colors i olors i càntics
d’avis vells i feliços
amb gossos vells i petits i peluts i eixerits
i l’olor a fems
la tranquil·litat del vespre!

Volo sobre camps grocs
i caps verds i blaus i tous
i acollidors! I canto!
Canto paraules d’amor a res!
D’amor a tot!
Perquè l’ humanitat és fastigosa,
però la vida meravellosa.












*Clons
sinceritat a la puta paperera
Llavis i mossegades
I cabells perfectes
Sabates cares i francament, lletges.
Cucs al cor!
Podrit.
Arbre de fulla perenne.

Calb
Amor a una sirena
Platònicament
Falsament
Ni amor, ni sexe.
Sou arbres de fulla perenne.



No comments:

Post a Comment