Demà ja és agost

*De tot plegat,
de l’aglomeració de plantes,
en queda poc

Sota el sol calorós d’estiu
de migdia
Es crema
Es consumeix
Perquè té por
de reconèixer
que té por.

*Vull escapar-me
Ser feliç
Vora al mar
Turísticament!
Sense pensar
Fent passar el temps
Parlant de no se què
I no pensant
en res que no sigui
que et tinc al davant.

*Meridiana
amunt i avall
i anar fent.

*Perduda al tren
els mira

aparta la mirada
a la finestra,
al llibre que no llegeix.

A la música que ni tan sols escolta.

Els mira amb ulls perduts
que busquen
alguna cosa amb què pensar
que no sigui el que ve

El que ve ja vindrà.

*Potser la sinceritat
acabarà sent

la nostra millor venjança
a tot el que no ens ha fet el pes
Durant tot aquest temps

*Això que traço amb les meves pròpies mans
em desafia
a ser el que mai he pretès ser
a una cosa que segurament em farà feliç
però també cauré de molts balcons.

Seré com un colom, potser.
Qui sap si mai arribaré a ser ocell.