covardia

*******COVARDIA

*Puc llegir la paraula Covardia
escrita a la via del tren sense retorn
que agafo aquest matí
a les 8:00.

tot planejat
tot sota control

Sóc un covard. 

*No ho sé
Aquest és el problema

Sóc covarda

de veure’m encarada a alguna cosa
que suposadament desconec

Perquè tinc por
d’entendre-ho massa bé.

*M’irrita que em facis recordar el passat
d’aquesta manera tant cruel
Posant-me davant el nas tothom que sense voler,
em fa recordar aquell passat com un passat
amarg i perdut

Potser ara estic perduda, però estic perduda d’una manera que em reconforta
Perduda de veritat
amb altres perduts
I sent orgullosament perduda i desorientada entre altres iguals que són desiguals entre ells.

No busco l’equilibri
ni busco el desequilibri
No busco res

Només vull viure amb el risc de trobar
un equilibri feliçment desequilibrat.

És per això que no necessito veure’t.

*L’eco
de el soroll de l’aire que inhalem
inconscientment
repica dins els meus pulmons.

Recordant-me
que m’estic morint.
Ens estem morint,
i potser no ho estem aprofitant prou.

*N’estic fins als nassos

de ser un fil
un fil fràgil i esclau de la vida

deixeu-me caure en picat!

Oh, temeu massa el que podria passar.
potser jo també.
No tinc ni temps de pensar-hi perquè m’atabaleu.

Deixeu-me en pau
d’una puta vegada
n’estic fins als nassos
de ser un fil fràgil
immadur
inexpert
però imprescindible

Doncs l’inexpert de la vida
n’està fart.
Però s’aguanta.

*Si no em mires
em sento
com en un camp de futbol
entre flames i crits
I petards
i odi multitudinari

Però és que quan em mires
és un naufragi
i no sé si encara estic més perduda

Però

És quan estic perduda que no m’entenc
I és quan no m’entenc que no penso
I potser és quan penso que sóc
instantàniament i fugaçment...
mínimament
feliç.

*M'ha sortit una cana
 sóc eternament jove.