*Ja s'acosta el temps de capbussar el cap
per oblidar les penes.
*època de
pensaments nous
em tanco
fugint de la
calor
baixo
persianes
-hivernalment
penso, suposo.
i escric sota la llum
natural i pesada.
Refotuda calor,
no cal que vinguis!
Estic més bé a les fosques,
aïllada
-hivernalment
penso, suposo.
i escric sota la llum
natural i pesada.
Refotuda calor,
no cal que vinguis!
Estic més bé a les fosques,
aïllada
-hivernalment
Cordes
rovellades
sons!
nous i frescs
clausurats
sons!
nous i frescs
clausurats
en una
bombolla fatigosa
juny
queda't aquí,
m'agrades.
parem el temps per un moment.
I siguem lliures de palpar el terra
sense haver-lo d’abraçar.
*Ahir no podia dormir
pensava
que sóc fràgil
notava els pulmons enfonsar-se
-Com si tinguessin por
pensava
que sóc fràgil
notava els pulmons enfonsar-se
-Com si tinguessin por
Notava el cor accelerar-se
I alentir-se, aleatòriament,
perquè sí, com per avisar-me de que sóc viva
però que moro
i vaig morint
i sempre he estat morint
Els ulls volien veure.
Protegiu-vos amb les meves pesades parpelles,
ulls!
No veureu res que vulgueu veure
I alentir-se, aleatòriament,
perquè sí, com per avisar-me de que sóc viva
però que moro
i vaig morint
i sempre he estat morint
Els ulls volien veure.
Protegiu-vos amb les meves pesades parpelles,
ulls!
No veureu res que vulgueu veure
Ulls!
És bonic i reconfortador dormir
i veure el que no penses
pensar el que no veus.
M’agrada no saber res de mi
i ser jo sense saber-ho
Dorm,dorm!
Vull marxar de la meva ment,
vull escapar-me
de les veus que sento durant el dia
de la lògica
dels meus peus pesats i cames feixugues
i cabell
i mans i maleïts pensaments.
Pensem excessivament massa!
Siguem plantes!
Vull descobrir-me
Vull pensar sense recordar
Llevar-me al matí amb veu greu
ulls semi tancats
abraçada a un coixí
àcidament dolç
I tou
Ara sí, obriu-vos, ulls
Aclimateu-vos a la dura realitat
que us envolta
És bonic i reconfortador dormir
i veure el que no penses
pensar el que no veus.
M’agrada no saber res de mi
i ser jo sense saber-ho
Dorm,dorm!
Vull marxar de la meva ment,
vull escapar-me
de les veus que sento durant el dia
de la lògica
dels meus peus pesats i cames feixugues
i cabell
i mans i maleïts pensaments.
Pensem excessivament massa!
Siguem plantes!
Vull descobrir-me
Vull pensar sense recordar
Llevar-me al matí amb veu greu
ulls semi tancats
abraçada a un coixí
àcidament dolç
I tou
Ara sí, obriu-vos, ulls
Aclimateu-vos a la dura realitat
que us envolta
Empasseu-vos tot allò que no desitgeu veure
o potser sí
Sigueu lliures de mirar,
per recordar
I mentre mireu,
els meus pulmons m’aniran empenyent,
el meu cor, suposadament, bategarà,
de tant en tant, seguidament.
Les cames feixugues em pesaran,
i els braços,
i el cap,
I la consciència.
o potser sí
Sigueu lliures de mirar,
per recordar
I mentre mireu,
els meus pulmons m’aniran empenyent,
el meu cor, suposadament, bategarà,
de tant en tant, seguidament.
Les cames feixugues em pesaran,
i els braços,
i el cap,
I la consciència.
Són tan genials!!!
ReplyDelete