Poemes d'una tarda força insípida II

QUINA CULLUNADA

Escriure per escriure
Gastem temps,
energia, papers, ànims, i de tot.
Escriure per pensar
En tot plegat, i en tot no plegat.
Escriure per oblidar.
Escriure mirant endavant.

Gastem paraules
(mossegades)
Gastem paper,
blanc, fals, tòxic,
gastem temps
no el guanyem mai
El marge em persegueix
Tu no
Jo sí
Ningú, potser.
El fum m’empaita
El foc se’m perd.
Generositat i cervesa.
Amics meus,
Quina cullunada.

AL BALCÓ

Dona al balcó
Pensativa
Contemplativa
“Si tornes potser encara serà massa d’hora”
Massa d’hora..
No li sembla bé.
Texans. Llavis. Tanga. Ulls...
Totalment inútil.
Fum i ulls massa pintats
i puto telèfon.
Res té sentit ni vol que en tingui.
Ella vol estar al seu llit.

REFLEXES I

Si escric tots els meus fotuts poemes saltejats,
en llibretes diferents, escampades,
em demostro que sóc el meu propi mirall.
I el meu futur a una puta bola de cristall
(amb una esquerda al mig)

SI FOS LLIURE

Si fos lliure,
potser tot seria diferent.
En tot cas,
no val la pena pensar-hi.
Potser seré lliure el dia que deixi de pensar.

ETS COM EL JAZZ

Ets com el jazz
I no és res snob això que dic
Amarg com el cafè
Alt
Saxofònicament.
I les teves camises i somriure d’ulls clucs
De nit de ciutat
De bar petit i cigarrets al carrer.
Els teus pantalons.
I la teva pell.
Com el jazz!
Una migdiada al cotxe.
Ets com el jazz...
Irresistiblement complex.
Difícil?....
Vull improvisar un solo sobre les teves refotudes estructures de II-Vs i analitzar els teus intercanvis modals,
el que sigui!
però amb tu.
En tu.
En nosaltres.
Et miro i penso en això.
Irresistiblement.
Ets com el Jazz.

SIGUEM AMANTS

Siguem amants
Amem-nos
Del verb “amar”
Amantment.

Serem pell i som aire.
Muntanyes, riuades!
Russes, txecoslovaques.
Siguem amants!
Empassem-nos els ulls
els crits
les paraules
empeny-me i emporta-te’m
A on sigui.
Amb tu. En tu. En ningú.
Enlloc.
Siguem amants.
Ara, mai, després, demà.
o demà passat a la nit.
Tant me fot
Siguem amants.

ONOMATOPEIES I ALTRES COSES

Ah
Oh
mmm mm
Ah ah ah AH HA!
hahaha Ha
Ep!
Uish...
mmh!
Uep! Dale!
Esclar que sí!
Endavant.
Que et donguin pel cul.

HORA DEL TÈ

A les sis en punt de la tarda em faré un te.
Posaré a bullir l’aigua com qui no vol la cosa.
Ració d’una tassa.
Em faig un te per mi sola.
Em
faig
un
te
per
mi
sola
I per ningú mes.

MAMUTS

A tothom li sembla emocionar
el fet d’escriure
textos i poemes cursis
inútils
I em fot llàstima
veure-us tant feliçment enganyats.

Clons
pallassos!
Personalitats al riu,
Ideologies al pou!
Ridículs
exèrcit de mamuts
ments extingides
Perduts
en un compte bancari
Agenollats
davant d’uns cabrons.

Em fot llàstima
veure-us tant feliçment enganyats.

PIM-PAM

Amb un cop de garrot
acabarem més ràpid que amb les putes paraules

LA TEVA PUTA ROSA

Rosa podrida
pensida
flàcida
falsa
lliure
sempre
que tu vulguis
que jo vulgui
que passi

veste’n.

i roses
negres
grises
cendres
llibertat
de no ser lliures
i més
roses
pensides.

MAL TEMPS

Vull que troni però fa sol.
La responsable sent la crida.
Em faig mal?
I ara!
em faig bé,
no ho sé.
Sóc esclava d’una ànima
perduda en l’espai físic del temps.

De-sen-cai-xo
allà on vagi
allà on sigui
allà on vulgui anar.

El temps m’ofega
els meus respirs
cada vegada són menys sincers

Vull que troni però fa sol

Vull, que per una vegada de totes,
el temps m’intenti entendre a mi,
i no jo a ell.

REFLEXES II

Els coloms,
són bells.

Dius que són lletjos
perquè et veus al mirall.

Tots, molts,
Iguals,
amb rumb de necessitat,
Perduts en si mateixos,
però segurs de tots ells.

Civilització!
“Estúpida..·”
Nosaltres.
“Tots”.

Els coloms,
són bells

I l’aigua del llac en què em mirallo,
tèrbola.

* Tarda insípida
contemplativa
I res més.
Això.

* Si la realitat
et dol,
Com un cop de puny,
Si vols,
puc provar-ho.
Puc provar
de ser
la
teva
refotuda
realitat.