*
Exorcitzar-me de tot el que és
sup
er flu
i concentrar-me només
en la fita
que ve a ser
allò que ningú sap,
allò que ningú mai sabrà
resumint,
allò que, si mai és,
ho serà per sorpresa.
*
Per desgràcia
em desgrano
gratament
no
del gram
no
gravar
tampoc.
gravetat del tu
del jo
desgraciadament em
desgrego
en mil troços
de des
gr
gr
*
la vostra poesia
no m’irrita.
ni vosaltres ni tu ni ningú.
m’irriten
les vostres paraules
llançades a l’aire
com qui tira escopits d’or! proclamant que sou art, que sou els guerrers del coneixement, oh, prínceps, cavallers de l’estètica!
(i a sobre se’ls escampen per sobre seu
cridant de plaer
cridant de plaer
fingint orgasmes pensant que
ningú se n’adona)
Sí! Tu! Vosaltres! Tu!
Tu!
me’l tires a la cara!
oh, el teu alè d’intel·ligència
sí! Continua, siusplau.
buscant com em pots fer entendre que
sóc dona de poques paraules i coneixements
i (per davant de tot,) mediocre-
i (per davant de tot,) mediocre-
no menys que tu o que d’altres!
i si m’irrito, callo i dic
“sí , sí”
i pots veure a la meva cara
la meva
indiferència
*
t’he vist
fregan-te la merda del cul
amb un llibre
molt bo
que ni tant sols t’has dignat
a qüestionar per què ho és.
estaves plorant
perquè no entens res.
vols un mocador pels mocs?
que et penses que algú entén alguna cosa?
*
Em creia àguila de vol espontani
i sóc ocell vulnerable.
Em creia jove i inesperada
i sóc paraules de ferralla.
Em creia saber què era una carcassa
però
he d’aprendre molt de les hòsties (físicament parlant), encara.
*
“sento els gemecs i crits del pis de dalt.
silenci de casa buida
m’imagino cossos en moviment.
grinyola el llit
llum blava a la meva cara-
ningú em veu.
és tot fosc.”
*
Veig els nostres fems escampar-se pels peus i pel terra que és el rellotge que controla el temps i calcula les paraules i les mirades i els ulls que no diuen res i diuen moltes coses.
Veig el canal del nostre pixat baixar la Rambla dels Muntcada avall. I jo ploro llàgrimes de felicitat, amargues i dolces del beure! Avui no vomito sang.
Avui crido, proclamant que sóc vida i que sóm vida.
Maleït el que no estimi casa seva
Això és casa nostra!
aquí ha començat
tot.
*
Potser és per què
en part
prescindint del fet que-
volant per sobrepassar si-
i doncs per què?
tirar paraules com qui fa punteria
i reprimeix les frases
petant-se els dits
i menjant-se les , dents
i menjant-se les , dents
com qui-
i doncs
per què?
*
Si m’escups allo que t’escupo que m’escups si ens escupíssim
el que escupo,
escupiríes això que escupo
és a dir,
és a dir,
el que escups.
*
- i et
com qui
sobrepassant el fet que
? el per què
primerament
el ser
existent
com qui
vull i puc
no puc i vull i doncs!
la vida és
Una sèrie de llistes
*
M’atanso al buit del cos
com el mar a la roca
i el son que no ve
Insomni! (silenci)
Fred fosc que forja la por del no dormir i de no ser prou
m’adormo cada vegada menys i el llum crema tant que em surten llagues a la cara.
m’adormo cada vegada menys i el llum crema tant que em surten llagues a la cara.
No!
El llum no és el problema per el son.
(silenci)
(Ja, però només si no el busques)
(Ja, però només si no el busques)
M’atanso al buit del meu cap
com la roca al mar
com la roca al mar
buscant el somni, sense èxit
sóc nit i sóc nocturna
sóc allò que tremola
quan tot bull
i cau
plàcida de son
gens lleuger.
t’envejo tant
que moro i tot.
*
recapitulem.
tinc una corda al meu voltant.
estic lligada a una cadira que crema
no puc moure les mans
Hi ha un bassal de sang
i fa pudor a mort i podrit
Els colors volten per l’aire amb formes de serpentines
i sona música que no entenc
he set jo?
és que no me’n recordo de res
Que Déu m’ajudi
per favor
*
A mi no em molesten les preguntes
em molesta que no les pugui respondre
com m’agradaria.
No em molesta l’aire, no em molesta el fum,
no em molesta esperar, no em molesta dependre de tantes coses,
no em molesta patir, no em molesta plorar aigua, no em molesta fer-me mal al puny picant contra la paret no em molesta estimar fins tornar-me folla no em molesta ser apreciada per una cosa que faig
em molesta que no
ho afronti
i vagi mig auto-excusant-me
de no sé
què
de que no m’ho pugui explicar a mi mateixa.
*
no hi crec gaire en les paraules.
no hi crec gaire en les paraules.
de vegades no més cal enrampar-te per adonar-te que és real.
hi ha un punt de ciència
als nostres
cossos perduts cecs de paraules i explicacions?
hi ha un punt de ciència
quan la pell
és més poderosa que
el record del passat?
hi ha un punt de ciència quan desitjo la violència
plàcidament
quan em subordino a l’olfacte
que em fa perdre l’enteniment?
no sóc gens meva de vegades.
ho sabem de sobres.
